Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 – Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.

Alan Turing, el matemàtic que va trencar els codis

Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 – Wilmslow, 7 de juny de 1954) va ser essencialment un matemàtic, però el seu èxit com a pare de la computació va fer que aquest fet fos oblidat per la comunitat matemàtica. Els seus estudis sobre l’anomenat Problema de decisió (Entscheidungsproblem) van aconseguir traduir d’una manera pràctica (amb la màquina de Turing) els teoremes de completesa de Gödel: no es pot construir un algorisme general que ens digui si una afirmació és correcta o no. La màquina universal de Turing és, de fet, el programari dels ordinadors que fem servir. Turing és, a més, un dels fundadors de la Intel·ligència Artificial, preguntant-se el 1950 si una màquina podia pensar i proposant el Test de Turing per poder distingir les respostes d’una màquina de les d’un ésser humà. Els seus èxits en el desxiframent dels codis alemanys de les màquines Enigma van aconseguir escurçar la guerra i salvar milers de vides. Tot i això, en tractar-se de temes protegits per secrets militars, no van arribar al gran públic fins a anys recents.

Va patir una gran tragèdia per la seva homosexualitat, un delicte en el seu temps, pel qual va ser jutjat i castigat amb la castració química, la qual cosa el va portar al suïcidi als 41 anys.

La seva figura va ser celebrada a tot el món en ocasió del centenari del seu naixement, i se li van reconèixer tots els seus mèrits com un autèntic heroi britànic; el 2009, el primer ministre Gordon Brown va proclamar: “…en nom del Govern britànic i de tots els que viuen en llibertat gràcies a la feina d’Alan, m’enorgulleix dir: ho sentim, us mereixíeu una cosa molt millor“. El 2013, la Reina d’Anglaterra Isabel II va emetre el seu perdó anunciant el Lord Chancellor Chris Grayling que “Turing mereixia ser recordat i reconegut per la seva fantàstica contribució a l’esforç bèl·lic” i no per la posterior condemna penal. Turing, finalment, també va trencar aquests altres codis de la intolerància Avui dia, són innombrables els homenatges que s’han concedit a Alan Turing a tot el món, encara que sempre ens quedarà la incertesa de saber fins on podria haver arribat a una societat més tolerant.

Manuel de León Rodríguez

Més informació sobre la biografia d’Alan Turing

Accediu a “The Turing Digital Archive” 

CineMAT: “The imitation game”. 11 d’octubre de 2023, 12h30

Projecció de la pel·lícula “The imitation game” (en català, “Desxifrant l’Enigma”) seguit d’un breu col·loqui dirigit pel Dr. Tomás Martínez.

La pel·lícula explica la carrera a contrarellotge d’Alan Turing (protagonitzat per Benedict Cumberbatch) i el seu equip de desxifratge de codis en el seu intent per trencar el xifratge de la màquina Enigma de l’Alemanya Nazi en la secreta Seu General de Comunicacions del Govern del Regne Unit durant els dies més foscos de la Segona Guerra Mundial. L’equip de desxifratge estava format per un grup heterogeni d’acadèmics, matemàtics, lingüistes, campions d’escacs i oficials d’intel·ligència. La pel·lícula abasta els períodes claus de la vida de Turing: els seus anys d’adolescent infeliç en un internat, el triomf del seu treball secret durant la guerra en la construcció del revolucionari “bombe” electromecànic, que va ser capaç de trencar 3000 codis navals generats per Enigma, i la tragèdia de la seva caiguda en desgràcia durant la postguerra, després de la seva condemna per «indecència greu» després d’admetre d’haver tingut relacions homosexuals.

Lliçó inaugural “El llegat d’Alan Turing”. 27 de setembre de 2023, 12h30

a càrrec del Dr. Manuel de León, professor Investigador del Instituto de Ciencias Matemáticas – Consejo Superior de Investigaciones Científicas i membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Física y Naturales, de la Real Academia Canaria de Ciencias y de la Real Academia Galega de Ciencias

Resum: En aquesta conferència presentarem la figura d’un dels matemàtics més influents del segle XX, Alan Turing. Mostrarem com Turing, tractant d’entendre els fonaments de les matemàtiques, va crear l’anomenada màquina universal de Turing, base del programari dels nostres ordinadors. Va contribuir, a més, al desenvolupament de la intel·ligència artificial, creant l’anomenat test de Turing i col·laborant en la construcció dels ordinadors de l’època. Turing va desenvolupar un paper crucial a la Segona Guerra Mundial, desxifrant els missatges de les màquines alemanyes Enigma. Turing, homosexual en una època en què estava prohibit ser-ho, va ser condemnat a castració química, la qual cosa el va portar a un suïcidi primerenc. Recentment, el govern del Regne Unit va reconèixer públicament el seu error i la reina Isabel II li va atorgar el perdó.

Breu CV: Manuel de León Rodríguez és professor investigador del Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. El seu treball s’ha dedicat principalment a l’estudi de la Geometria Diferencial i les seves aplicacions a la Mecànica i la Física Matemàtica, amb més de 300 treballs i 5 monografies. Des de 1986, ha estat director de 12 estudiants de doctorat, investigador principal de diverses beques nacionals i internacionals i, actualment, és membre de diversos consells editorials i comitès científics, i editor en cap de Geometric Mechanics (World Scientific). Professor de Recerca del CSIC, va ser subdirector de l’Institut de Matemàtiques i Física Fonamental (1992-1998) i també cap del Departament de Matemàtiques (2000-2007). Ha estat el fundador i primer director de l’ICMAT, institut mixt de recerca entre el CSIC i les univesitats UAM, UCM i UC3M, que ha estat seleccionat en tres ocasions com un dels centres d’excel·lència a Espanya pel programa Severo Ochoa. Manuel de León és també acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i de la Reial Acadèmia Canària de Ciències i la Reial Acadèmia Gallega de Ciències. Va ser refundador i vicepresident de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME), director de la Gaseta de la RSME, coordinador del comitè espanyol per a l’Any Matemàtic Mundial (2000), fundador i primer president del Comitè Espanyol de Matemàtiques (CEMAT) (2004-2007), membre del comitè executiu de la Unió Matemàtica Internacional (IMU) (2007-2014) i membre del consell executiu del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU, ara ISC) (2014-2018).