Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 – Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.
Alan Turing, el matemàtic que va trencar els codis
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 – Wilmslow, 7 de juny de 1954) va ser essencialment un matemàtic, però el seu èxit com a pare de la computació va fer que aquest fet fos oblidat per la comunitat matemàtica. Els seus estudis sobre l’anomenat Problema de decisió (Entscheidungsproblem) van aconseguir traduir d’una manera pràctica (amb la màquina de Turing) els teoremes de completesa de Gödel: no es pot construir un algorisme general que ens digui si una afirmació és correcta o no. La màquina universal de Turing és, de fet, el programari dels ordinadors que fem servir. Turing és, a més, un dels fundadors de la Intel·ligència Artificial, preguntant-se el 1950 si una màquina podia pensar i proposant el Test de Turing per poder distingir les respostes d’una màquina de les d’un ésser humà. Els seus èxits en el desxiframent dels codis alemanys de les màquines Enigma van aconseguir escurçar la guerra i salvar milers de vides. Tot i això, en tractar-se de temes protegits per secrets militars, no van arribar al gran públic fins a anys recents.
Va patir una gran tragèdia per la seva homosexualitat, un delicte en el seu temps, pel qual va ser jutjat i castigat amb la castració química, la qual cosa el va portar al suïcidi als 41 anys.
La seva figura va ser celebrada a tot el món en ocasió del centenari del seu naixement, i se li van reconèixer tots els seus mèrits com un autèntic heroi britànic; el 2009, el primer ministre Gordon Brown va proclamar: “…en nom del Govern britànic i de tots els que viuen en llibertat gràcies a la feina d’Alan, m’enorgulleix dir: ho sentim, us mereixíeu una cosa molt millor“. El 2013, la Reina d’Anglaterra Isabel II va emetre el seu perdó anunciant el Lord Chancellor Chris Grayling que “Turing mereixia ser recordat i reconegut per la seva fantàstica contribució a l’esforç bèl·lic” i no per la posterior condemna penal. Turing, finalment, també va trencar aquests altres codis de la intolerància Avui dia, són innombrables els homenatges que s’han concedit a Alan Turing a tot el món, encara que sempre ens quedarà la incertesa de saber fins on podria haver arribat a una societat més tolerant.
Manuel de León Rodríguez
Més informació sobre la biografia d’Alan Turing
Accediu a “The Turing Digital Archive”
Cloenda Curs Turing: Contactant Turing (Dels conjunts de Cantor als “Flubits”). 15 de maig de 2024, 12h30
Dra. Eva Miranda, catedràtica de Geometria i Topologia a la Universitat Politècnica de Catalunya i al Centre de Recerca Matemàtica de Barcelona.
Resum
Hyperboloids of wondrous light
Rolling for age through Space and Time
Harbour there Waves which somehow Might
Play out God’s holy pantomime
Alan Turing, 1954
Quins són els límits de la computació? Els sistemes físics poden computar? Heu perdut alguna vegada un aneguet de goma al mar?
L’any 1992, 29.000 aneguets de goma es van perdre a l’oceà Pacífic durant una tempesta. Alguns d’aquests aneguets (Friendly Floatees) van aparèixer molts anys després a llocs inesperats. Es podia preveure on apareixerien?
El dia 19 de setembre de 2021 es va iniciar l’erupció del volcà de Cumbre Vieja a l’illa de la Palma. L’erupció va durar 85 dies i no es coneixia sempre el camí exacte que seguiria la lava després de sortir del cràter. Es podia preveure?
L’any 1936, Alan Turing va demostrar que el problema de la parada era indecidible. En altres paraules, que no podia existir un “superordinador” que ens digués si un ordinador amb unes dades inicials arbitràries es pararia o continuaria funcionant indefinidament. Però què té a veure Turing amb els aneguets de goma?
El matemàtic Cris Moore va associar màquines de Turing universals a transformacions del conjunt de Cantor en el disc. Utilitzant seccions de Poincaré, podem passar de la construcció de Moore a dimensió 3. Aquestes construccions són especialment rellevants quan venen associades a una estructura de contacte (geometria), ja que tradueixen solucions de les equacions d’Euler. Així, el resultat és una màquina de Turing universal que simula el moviment de fluids donant, en particular, models físics que computen. La indecibilitat del problema de la parada, demostrada per Turing, ens diu, doncs, que existeixen camins de fluids que són indecidibles, explicant la història dels Friendly Floatees!
Aquesta construcció de “contact-ar” Turing permet associar computadores d’aigua a transformacions del conjunt de Cantor, i l’anomenarem “flubit”. Sofisticant la construcció podem dissenyar una màquina híbrida on les unitats bàsiques de computació són els flubits ( treball conjunt amb Ángel González i Daniel Peralta). La manera d’assemblar aquestes peces està inspirada per Feynman i es pot formalitzar com una Topological Field Theory que anomenarem TKFT (Topological Kleene Field theory) en honor a Stephen Kleene.
Podrà aquesta nova màquina híbrida desafiar la supremacia quàntica?
Les idees d’aquest col.loqui estan inspirades per Alan Turing i la seva visió sobre la riquesa de la diversitat, tant en la vida com en la ciència.
Breu CV
Eva Miranda és professora catedràtica de Geometria i Topologia a la Universitat Politècnica de Catalunya, directora del laboratori de Geometria i Sistemes Dinàmics a l’EPSEB i investigadora adscrita al Centre de Recerca Matemàtica. Doctora per la UB, va realitzar diversos postdoctorats incloent un amb un contracte Marie Curie a la Universitat de Toulouse. Per la seva recerca i la seva trajectòria ha rebut diversos premis entre ells destaquem, una càtedra d’Excel.lència de la Fundació de Ciències Matemàtiques de Paris, dos premis ICREA Academia consecutius en 2016 i 2021, un premi Friedrich Wilhelm Bessel de la Fundació Alexander Von Humboldt i el 29 premi François Deruyts de l’Academia Reial Belga. L’any 2023 va ser nomenada Hardy Lecturer per la London Mathematical Society.
La seva recerca es troba a cavall entre la Geometria, la Física Matemàtica i els sistemes dinàmics.
Ha forjat una escola important, dirigint 11 tesis doctorals i supervisant diversos postdoctorats. Miranda està profundament involucrada en diversos organismes nacionals i internacionals, formant part de diversos panells i comitès, incloent la Agència Estatal d’Investigació i la Swiss National Foundation. És membre del consell d’administració de l’Institut Henri Poincaré a París. És editora en diverses revistes incloent Journal of the European Mathematical Society, JAMR, Revista Matemática Iberoamericana i la revista Geometric Mechanics.
CineMAT: “Breaking the Code”. 10 d’abril de 2024, 12h30
La sessió comença amb una xerrada sobre diversitat sexual a càrrec de Juanjo Bermúdez de Castro.
Projecció de la pel·lícula “Breking the Code” seguit d’un breu col·loqui dirigit pel Dr. Tomás Martínez.
Alan M. Turing: El cervell és una màquina. O no? 28 de febrer de 2024, 12h30
Dr. Llorenç Valverde, professor emèrit de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UIB
Resum: Alan M. Turing (1912-1954) va ser un matemàtic, lògic, informàtic i criptògraf britànic que va fer contribucions fonamentals a la teoria de la computació, la lògica matemàtica, la criptografia i la biologia teòrica. La seva vida va estar marcada per èxits acadèmics extraordinaris, però també per la discriminació i la tragèdia personal. Turing va fer brillants contribucions a la ciència i la informàtica, abans que hi hagués ordinadors, però també va ser objecte d’injustícies a causa de la seva orientació sexual. Aquesta xerrada està dedicada a descriure la seva genialitat i el seu llegat, particularment en Intel·ligència Artificial. Genialitat i llegat que continuen sent reconeguts i admirats en el món de la ciència i la tecnologia.
Breu CV: Llorenç Valverde, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (1976) i Doctor en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (1982), és professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears (UIB) des de 2023 i el primer director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de les Illes Balears, creat el setembre de 2023, del qual n’ha estat un dels seus principals promotors. És membre de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial des de la seva fundació el 1994 i col·laborador habitual del seu butlletí Nodes (1994-2006). Ha estat Catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UPC (1988-1989) i de la UIB (1989-2023), i va estar vinculat al grup d’Intel·ligència Artificial del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC (1985-1989). En tasques de gestió universitària, Llorenç Valverde ha estat director del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica de la UIB (1995-2004) i Vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya (2006-2012). La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’estudi de models pel raonament aproximat i per defecte. És autor i coautor de nombrosos articles científics publicats en revistes i llibres especialitzats, i ha fet diverses estades de recerca a universitats i centres d’Europa i Estats Units. L’any 1985 va rebre el Premi Barcelona per a Estudis i Investigacions en Ciència Cognitiva i Lògica. La seva transferència de coneixement a la societat s’ha fet palesa en les seves contribucions com a assessor informàtic del Parlament de les Illes Balears (1995-2012) i assessor de noves tecnologies i societat de la informació del Consell de Mallorca (2001-2005). Llorenç Valverde ha contribuït decididament a la divulgació de la informàtica, les matemàtiques, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. En aquest sentit, ha publicat 5 llibres (“Joanet de l’ordinador. Rondalla informàtica”, “L’endoll foradat (màquines i humans)”, “La seducció de les noves tecnologies”, “Amorrat al teclat” i “Set fracassos que han canviat el món: Del rentavaixelles a la telefonia mòbil”), ha estat membre del consell de direcció i col·laborador habitual del Diari de Balears (1997-2013), i promotor, coordinador i col·laborador habitual dels programes de ràdio “Des de la xarxa” (Radio Jove, 1998-2001) i “Mallorca en xarxa” (Ona Mallorca, 2001-2006).
CineMAT: “The imitation game”. 11 d’octubre de 2023, 12h30
Projecció de la pel·lícula “The imitation game” (en català, “Desxifrant l’Enigma”) seguit d’un breu col·loqui dirigit pel Dr. Tomás Martínez.
La pel·lícula explica la carrera a contrarellotge d’Alan Turing (protagonitzat per Benedict Cumberbatch) i el seu equip de desxifratge de codis en el seu intent per trencar el xifratge de la màquina Enigma de l’Alemanya Nazi en la secreta Seu General de Comunicacions del Govern del Regne Unit durant els dies més foscos de la Segona Guerra Mundial. L’equip de desxifratge estava format per un grup heterogeni d’acadèmics, matemàtics, lingüistes, campions d’escacs i oficials d’intel·ligència. La pel·lícula abasta els períodes claus de la vida de Turing: els seus anys d’adolescent infeliç en un internat, el triomf del seu treball secret durant la guerra en la construcció del revolucionari “bombe” electromecànic, que va ser capaç de trencar 3000 codis navals generats per Enigma, i la tragèdia de la seva caiguda en desgràcia durant la postguerra, després de la seva condemna per «indecència greu» després d’admetre d’haver tingut relacions homosexuals.
Lliçó inaugural “El llegat d’Alan Turing”. 27 de setembre de 2023, 12h30
a càrrec del Dr. Manuel de León, professor Investigador del Instituto de Ciencias Matemáticas – Consejo Superior de Investigaciones Científicas i membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Física y Naturales, de la Real Academia Canaria de Ciencias y de la Real Academia Galega de Ciencias
Resum: En aquesta conferència presentarem la figura d’un dels matemàtics més influents del segle XX, Alan Turing. Mostrarem com Turing, tractant d’entendre els fonaments de les matemàtiques, va crear l’anomenada màquina universal de Turing, base del programari dels nostres ordinadors. Va contribuir, a més, al desenvolupament de la intel·ligència artificial, creant l’anomenat test de Turing i col·laborant en la construcció dels ordinadors de l’època. Turing va desenvolupar un paper crucial a la Segona Guerra Mundial, desxifrant els missatges de les màquines alemanyes Enigma. Turing, homosexual en una època en què estava prohibit ser-ho, va ser condemnat a castració química, la qual cosa el va portar a un suïcidi primerenc. Recentment, el govern del Regne Unit va reconèixer públicament el seu error i la reina Isabel II li va atorgar el perdó.
Breu CV: Manuel de León Rodríguez és professor investigador del Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. El seu treball s’ha dedicat principalment a l’estudi de la Geometria Diferencial i les seves aplicacions a la Mecànica i la Física Matemàtica, amb més de 300 treballs i 5 monografies. Des de 1986, ha estat director de 12 estudiants de doctorat, investigador principal de diverses beques nacionals i internacionals i, actualment, és membre de diversos consells editorials i comitès científics, i editor en cap de Geometric Mechanics (World Scientific). Professor de Recerca del CSIC, va ser subdirector de l’Institut de Matemàtiques i Física Fonamental (1992-1998) i també cap del Departament de Matemàtiques (2000-2007). Ha estat el fundador i primer director de l’ICMAT, institut mixt de recerca entre el CSIC i les univesitats UAM, UCM i UC3M, que ha estat seleccionat en tres ocasions com un dels centres d’excel·lència a Espanya pel programa Severo Ochoa. Manuel de León és també acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i de la Reial Acadèmia Canària de Ciències i la Reial Acadèmia Gallega de Ciències. Va ser refundador i vicepresident de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME), director de la Gaseta de la RSME, coordinador del comitè espanyol per a l’Any Matemàtic Mundial (2000), fundador i primer president del Comitè Espanyol de Matemàtiques (CEMAT) (2004-2007), membre del comitè executiu de la Unió Matemàtica Internacional (IMU) (2007-2014) i membre del consell executiu del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU, ara ISC) (2014-2018).