Emmy Noether (1882-1935) va ser una matemàtica excepcional que va viure unes circumstàncies molt particulars a l’Alemanya de principis del segle XX, tant en l’àmbit social com en el naixement de la recerca matemàtica abstracta, de la qual seria un exponent de primer nivell. Al llarg del curs anirem analitzant la seva història i veient alguns aspectes i resultats dels tres períodes en què es pot dividir la seva producció: la tesi sobre teoria d’invariants, els teoremes de simetria i conservació de l’energia i, finalment, el desenvolupament de l’àlgebra.
Cloenda del Curs Noether. Conferència “L’impacte d’Emmy Noether en l’Àlgebra”
per la professora Pilar Bayer, catedràtica emèrita d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.
Explorarem l’impacte significatiu que l’obra matemàtica d’Emmy Noether, una de les més originals i influents del segle XX, ha tingut en l’àlgebra. El seu llegat s’estén a l’àlgebra commutativa, l’àlgebra no commutativa, la geometria algebraica i la teoria de nombres. Durant la conferència, considerarem el seu treball pioner en teoria d’anells, així com també famoses aportacions seves a l’estudi de les àlgebres sobre cossos de nombres. A més, posarem de manifest com les seves idees varen influir en el sorgiment d’altres àmbits, com ara la teoria de la representació de grups. La conferència farà palès com les contribucions de Noether i la seva manera de pensar impregnaren el desenvolupament posterior de la matemàtica. També se’n desprendrà la seva validesa com a model per a les dones de ciència i la seva tenacitat per obviar les barreres de gènere en el món acadèmic.
Pilar Bayer Isant és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. La seva investigació se centra en teoria de nombres, havent obtingut destacats resultats en funcions zeta, equacions diofàntiques, formes automorfes i varietats aritmètiques. Ha dirigit un total de 15 tesis doctorals (8 homes i 7 dones) i nombrosos projectes de recerca en aquest àmbit. Ha estat professora de les universitats espanyoles de Barcelona (1968-1975), Autònoma de Barcelona (1969-1977; 1981-1982) i de Cantàbria (1980-1981), així com de les universitats alemanyes de Ratisbona (1977-1980) i de Gotinga (2004).
És acadèmica en actiu de les següents institucions: Real Academia de Ciencias de España (RAC), Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic per part de la Generalitat de Catalunya. El 2004 va ser nomenada Professora Emmy-Noether per la Universitat de Gotinga. El 2015 va ser premiada amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i, l’any passat, ho ha estat amb una medalla de la Real Sociedad Matemática Española.
Conferència “Amalie (Emmy) Nother i la Física”
pel professor Carles Bona, catedràtic de Física Teòrica de la UIB.
La gran matemàtica Emmy Noether ens ha deixat un llegat important en molts de camps, encloent la Física. Posem de manifest, en primer lloc, les dificultats que va tenir, pel fet de ser dona, en estudiar matemàtiques primer, i en fer la docència universitària després. Ens centrem a continuació en la gestació del seu famós teorema el 1915 a Göttingen, en un context de converses entre Hilbert i Einstein per la teoria de la Relativitat General. Repassarem distints exemples pràctics d’aplicació del Teorema de Noether, tant en Mecànica com en Teoria de Camps: el concepte de simetria com a origen de les lleis de conservació ens dona una visió unificada de fenòmens tan diversos. Finalment, posarem de manifest la notorietat i el prestigi que va acabar assolint la doctora Noether, malgrat la penalització per la seva condició de jueva als anys 40. Avui dia la veiem com una figura d’abast universal.
Carles Bona García és Catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de les Illes Balears (des de 1998), on dirigeix el grup de recerca sobre ‘Relativitat i Gravitació’. Ha supervisat set Tesis Doctorals a la UIB. Es també membre fundador de l’Institut Universitari d’ Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3), on dirigeix la línia d‘Aplicacions Computacionals. En el seu moment va ser Director General de Tecnologia i Comunicacions del Govern de les Illes Balears (1999/2003). Actualment és el Director del Departament de Física. És autor de dos llibres i de més de 60 treballs de recerca publicats a revistes científiques de primer nivell internacional. Ha impartit conferències per a donar a conèixer els seus treballs a les principals universitats espanyoles, així com a diverses universitats i centres de recerca a França, Regne Unit, Alemanya, Argentina, Mèxic, USA i Japó, entre d’altres. Els seus treballs han rebut a dia d’avui un total de 2562 citacions per part d’altres autors de treballs científics. Destaca una publicació amb 460 citacions, i cinc d’altres amb més de 100 citacions (dades obtingudes al portal de Google Scholar).
Acte inaugural del curs 2022-23
El professor Pere Pascual, catedràtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), oferí la lliçó inaugural “Emmy Noether i les matemàtiques al tombant de segle“.
La recerca de Pere Pascual està centrada en la Geometria i la Topologia Algebraiques, àrees en les quals ha publicat diversos articles en revistes nacionals i internacionals, ha participat ininterrompudament en projectes de recerca del ministeri i de la Generalitat de Catalunya, i ha dirigit 4 tesis doctorals. Pel que fa a la docència, ha impartit cursos a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona i, des de 1992, a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. Ha publicat 4 llibres docents, alguns com a coautor, i ha dirigit nombrosos TFG i TFM. Va ser degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC entre 1997 i 2003, impulsor i primer director del CFIS (Centre de Formació Interdisciplinària Superior) entre 2003 i 2010 i, des del 2018, és el director de la Càtedra Mir-Puig mitjançant la qual s’impulsa el coneixement de les matemàtiques a tots els nivells, tant universitari com preuniversitari. Entre els premis rebuts, destaca la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria docent, el 2018.
